Tècnica de reminiscència

“Quan jo treballo amb persones amb demència, l’èmfasi no el poso en la precisió del record sinó en el fet que el recordar el seu propi passat fa que tingui sentit en un mateix, i també en la ment i el cor de la persona que està amb tu. La Reminiscència, amb els desencadenants adequats, és una tècnica que garanteix la participació implicada de persones amb demència.  Quan estimulem a través de les cançons, danses, roba, objectes… en un moment particular facilita que es puguin compartir moltes coses de la propia vida, en canvi, quan ho fem a través de preguntes cognitives, probablement no facilitaran que puguin respondre”. 

“Apropant-nos des de sessions creatives de reminiscència dedicades a un moment particular d’una etapa de vida trobarem respostes i molts records, i aquest és un moment positiu que facilita la identitat del jo i l’autoestima. També podem trobar-nos en que persones que creiem que ja no són capaces de participar ni de comunicar-se, siguin capaces de dir o compartir prou coses sobre els seus dies a l’escola, el fet d’enamorar-se, etc. Això evita que les persones amb demència puguin quedar anul·lades i apartades, oferint-los una relació social i personal”.

​

Pam Schweitzer, 1992.

​

​